CATALÀ
2n ESO
El Flautista d'Hamelín
Aquesta és l'adaptació del conte popular "El flautista d'Hamelín"
Aquí deixo l'enllaç al prezzi on hem fet la presentació:
PREZI
Aquestes són les activitats de l'últim llibre de lectura de català 2n ESO. Ets galàctica Carlota.
Descripció d'un Famós
A l'asignatura de català, vam treballar les descripcions, i aprofitant vam fer una descripció d'un famós.
A l'asignatura de català, vam treballar les descripcions, i aprofitant vam fer una descripció d'un famós.
Redacció Concurs Coca-Cola
Aquesta és una redacció que vaig fer per participar en el concurs coca-cola y ho vaig aconseguir!
Aquesta és una redacció que vaig fer per participar en el concurs coca-cola y ho vaig aconseguir!
Quatre mesures que no es poden fer a les platges
Aquest és un cartell visual de quatre mesures que no es deurien fer a les platges
CATALÀ 1r ESO
JAUME
CABRÉR- LA TERANYINA
(1984)
RESUM
LECTURA TEMA 7
En
quant la sirena de la fàbrica del Vapor Rigau sonava, tots els
treballadors sortien ràpidament, amb ganes d'arribar a casa. En
canvi, en Pep, en comptes de marxar quan la sirena sonava, ell
començava el seu torn de vigilant nocturn.
En arribar, saludava a en Ferran, el porter de la fàbrica amb un gran
En arribar, saludava a en Ferran, el porter de la fàbrica amb un gran
distanciament,
ja que la seva relació no era molt proper. En Ferran plegava cap a
les vuit del vespre, que era l'hora que tothom plegava.
En
Pep llavors es quedava sol, no sol del tot perquè en Nyicris li feia
companyia però encara i així, li feia una mica de pànic, ja que en
Nyicris no era un gos que el pogués protegir en cas d'emergència.
Encara
que Can Rigau era un barri bastant tranquil, la foscor de la nit i
tant de silenci, li feien passar a en Pep una mica de por...
Novel·les
|
Novel·les
passades al cinema
|
Jo
confesso (2011).
Les
veus del Pamano (2004).
L'ombra
de l'eunuc (1996).
El
llibre de Feixes (1996).
Havanera
(1993).
Senyoria
(1991)
Fra
Junoy o l'agonia dels sons
(1984).
La
Teranyina
(1984).
Tarda
Lliure (1981).
El
mirall i l'ombra (1980).
Carn
d'olla. (1978).
Galceran,
l’heroi de la guerra negra (1977).
SUBAPARTAT
CRÍTICA LITERARIA:
El
sentit de la ficció (1999).
Llegia
però no movia els llavis (2001)
[Notes sobre la lectura literària].
La
matèria de l'esperit (2005)
|
La
Teranyina (1990)
Habanera
(1820,1992)
Estimada
Loreto. (TELEFILM)
|
PREMIS
|
SERIALS
TV3
|
Premi
Víctor Català (1973)- Faules de mal desar.
Premi
Joaquim Ruyra (1977)- Galceran, l'heroi de la guerra negra.
Premi
Fastenrath (1980)- Carn d'Olla.
Premi
Recull (1980)- Tarda lliure.
Premi
de la Crítica Catalana (Serra d'Or) (1981)- La història
que en Roc Pons no coneixia.
Premi
Sant Jordi (1983)- La teranyina.
Premi
Prudenci Bertrana (1983): Fra Junoy o l'agonia dels sons.
Premi
de la Crítica Catalana (Serra d'Or) (1985)- Fra Junoy o
l'agonia dels sons.
Premi
de la Crítica Espanyola (1985)- Fra Junoy o l'agonia dels
sons.
Premi
Joan Crexells (1991)- Senyoria.
Premi
de la Crítica Catalana (Serra d'Or) (1992)- Senyoria.
Premi
dels Lectors de la revista El Temps (1992)-
Senyoria.
Premi
Nacional de la Crítica Espanyola (1992)- Senyoria.
Premi
Prudenci Bertrana dels lectors i de la crítica (1992)-
Senyoria.
Premi
Nacional de Guions de la Generalitat de Catalunya (1992)- La
granja.
Premi
Ciutat de Barcelona (1997)- L'ombra de l'eunuc.
Premi
de la Crítica Catalana (Serra d'Or) (1997)- L'ombra de
l'eunuc.
Premi
Lletra d'Or (1997)- L'ombra de l'eunuc.
Premi
Fundació Enciclopèdia Catalana (2000)- Viatge d'hivern.
Premi
de la Crítica Serra d'Or (2001)- Viatge d'hivern.
Premi
Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2003).
Prix
Méditerranée a la millor obra estrangera traduïda al
francès (2004)- Senyoria.
Premi
de la Crítica Catalana (2005)- Les veus del Pamano.
Premi
de Novel·la Setè Cel, de Salt (2007)- Les veus de Pamano.
42è
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2010).
Premi
de la Crítica Catalana de narrativa (2012)- Jo confesso.
Premi
de Narrativa Maria Àngels Anglada (2012)- Jo confesso.
Premi
de la Crítica Serra d'Or (2012)- Jo confesso.
Premi
Crexells de l'Ateneu Barcelonès (2012)- Jo confesso.
Premi
Socarrat Major de l'Associació Cultural Socarrats de Vila-real
(2013)- per la seva trajectòria.
Premi
Ciutat de Barcelona de Projecció internacional de la ciutat de
Barcelona (2014)- per l'èxit de les traduccions de Jo
confesso.
Creu
de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2014).
|
Vostè jutja.
(1985-1987).
La
dama blanca. (1988)
Tres
pics i repicó (1988-1991).
La
granja (1988-1991).
Estació
d'enllaç (1994-1998).
Crims
(sèrie
TV, 2000).
Nines
russes
(2003).
Sara
(2003).
Ventdelplà
(2005-2006).
Les
veus del Pamano
(2009).
|
BIOGRAGIA
JAUME CABRÉ
Jaume
Cabré va néixer a Barcelona el 30 d'abril de 1947. És un escriptor
i guionista català, llicenciat en Filologia catalana.
És autor d'una obra narrativa de gran rigor conceptual i literari, sens dubte una de les més importants dels escriptors actuals. Durant molts anys ha compaginat l'escriptura literària amb l'ensenyament. També ha treballat en el guionatge televisiu i cinematogràfic.
És autor d'una obra narrativa de gran rigor conceptual i literari, sens dubte una de les més importants dels escriptors actuals. Durant molts anys ha compaginat l'escriptura literària amb l'ensenyament. També ha treballat en el guionatge televisiu i cinematogràfic.
La
passió per escriure, en el cas de Jaume Cabré, troba l'origen en
una altra fascinació, no menys intensa, la de la lectura.
Ha
rebut una gran quantitat de premis, i ha escrit novel·les, narratiu
infantil i juvenil, sèries televisives, cinema......
Fa dos dies, va ser la festa de la felicitat. Aquesta festa està en honor al dia en el que algú va descobrir les llavors de la felicitat. Ara recordarem el que va passar fa uns quants anys.....
Es tracta d'un home bastant jove, és en Xavier. En Xavier és un jove d'uns vint anys, alt i molt curiós, que es passa tot el dia passejant pel carrer.
Es tracta d'un home bastant jove, és en Xavier. En Xavier és un jove d'uns vint anys, alt i molt curiós, que es passa tot el dia passejant pel carrer.
Fa
unes setmanes, en Xavier va anar passant per totes les cases del
barri anunciant que venia les llavors de la felicitat!
Assegurava
que si plantaves la llavor, et creixia una planta molt gran que et
donava felicitat per tota la vida! Era una cosa difícil de creure, i
molt més difícil assimilar-la.
Tothom
el va prendre per boig, i ningú li va comprar cap llavor, ningú
excepte un home molt vell, que és en Pere. En Pere és un home que
està una mica tocat de l'ala, ja que fa pocs anys va tindre una
malaltia que no el va deixar molt bé. Té uns cinquanta anys, però
no ha tingut molta sort en la vida. Fa uns mesos el van fer fora de
casa, i sempre anava pels carrers demanant diners per poder
sobreviure. Quan en Xavier es va apropar a en Pere i li va oferir les
llavors, en Pere va tindre una sèrie de confusions. Per una part,
pensava que potser aquelles llavors eren la solució a tots els seus
problemes, però per altra part pensava que potser en Xavier li
estava enganyant i ell no es podia permetre gastar quasi tots els
diners que havia acumulat al llarg de molts mesos. Finalment es va
decidir per comprar-li una llavor, la va plantar en un amagatall
perquè ningú no li robés.
Al
cap de dues setmanes la planta es va posar enorme! Però en Pere no
notava cap canvi a la seva vida, així que va decidir anar a parlar
amb en Xavier per preguntar-li si havia fet alguna cosa malament. En
Xavier li va dir que si havien sortit uns fruits molt petits de color
rosa i groc, se'ls havia de menjar una nit abans d'anar-se'n a
dormir. En Pere va pensar que per provar, ja no perdria res, així
que aquella mateixa nit va decidir menjar-se un d'aquells estranys
fruits i.......
L'endemà
al matí, en Pere se sentia amb ganes de viure! Cosa que feia molt
que no sentia....
Primer va pensar que potser era pel dia, que s'hi havia llevat de bon peu, però aquesta felicitat no va ser durant un dia, aquesta felicitat li va durar fins al seu últim dia de vida.....
Aquells anys van ser els millors anys de la seva vida, va aconseguir un bon treball, va poder crear la seva pròpia família.... I moltes més coses que en Pere no s'hagués imaginat mai.
Les llavors de la felicitat es van fer famoses arreu de tot el món, i a tothom li funcionaven i li arreglaven la vida. Molts investigadors han declarat que això és per un dels components dels fruits que dóna aquella llavor, que ajuden al funcionament vital del cos, i ens aporten la felicitat diàriament.
Primer va pensar que potser era pel dia, que s'hi havia llevat de bon peu, però aquesta felicitat no va ser durant un dia, aquesta felicitat li va durar fins al seu últim dia de vida.....
Aquells anys van ser els millors anys de la seva vida, va aconseguir un bon treball, va poder crear la seva pròpia família.... I moltes més coses que en Pere no s'hagués imaginat mai.
Les llavors de la felicitat es van fer famoses arreu de tot el món, i a tothom li funcionaven i li arreglaven la vida. Molts investigadors han declarat que això és per un dels components dels fruits que dóna aquella llavor, que ajuden al funcionament vital del cos, i ens aporten la felicitat diàriament.
LA MEVA BIOGRAFIA
Vaig néixer a l'hospital de terrassa el dia 7
de juny del 2001. Va ser un part molt llarg que va durar 29 hores, va
ser complicat però finalment tot va sortir bé; encara que després de
néixer vaig haver d'estar uns dies a la incubadora.
La guarderia la vaig començar l'últim any, amb dos anys i mig, i va ser a la guarderia "Els menuts" Al principi, em va costar bastant habituar-me però al cap de poc ja m'ho passava molt bé. A la guarderia va ser el meu primer any de colònies.
Quan vaig començar l'escola l'any 2004, era una escola nova, l'escola enxaneta la qual tots els de l'any 2001 vam inaugurar.
Des de P-3 fins a sisè, he cursat a aquesta escola, i la veritat és que he viscut moltes bones experiències, i he tingut els millors companys del món. Una de les experiències més recents és la de la festa de fi de curs a sisè. Tots els pares dels nens que anàvem a sisè, van organitzar una casa del terror que va estar molt bé, a mi em va encantar, i després de la festa, ens vam quedar tots a dormir al gimnàs. Va ser un dels millors dies a l'escola.
També us bull parlar de les meves vacances, potser per vosaltres no són gaire especials, però per a mi sí que ho són. Des de petita, a part de pujar unes setmanes al càmping, ens quedàvem la resta de l'estiu a un petit poble de Terol que es diu Massalió, que és on viuen les meves cosines, els meus tiets, i els meus avis.
També haig de parlar del patinatge. Amb 4 anys, vaig començar a patinar, i la veritat és que em va encantar, i actualment segueixo practicant aquest esport. Ara ja començo a viatjar una mica més per fer competicions més importants; fa poc vam anar a França, i per l'estiu sempre anem a un trofeu a Vinaròs. La veritat és que cada vegada m'agrada més el patinatge.....
Tornant al tema dels estudis, actualment estic cursant a la Torre del Palau, i la veritat és que no m'ha costat gaire adaptar-me ni tampoc relacionar-me amb nous companys, ja que de la meva escola no anava molta gent. He fet molts bons amics, i estic molt contenta!
Encara que podria passar-me molta més estona explicant-vos anècdotes de la meva vida, aquesta seria la meva vida súper resumida!
Bé, ell és una persona especial per a mi. No és de les persones més joves de l'institut, però es podria dir que es conserva bastant bé. És alt a comparació d'altres professors o membres de l'institut. Els seus cabells, ja no tenen gaire color, el mateix passa amb les seves celles. Les celles les té amples i amb molts pèls. El seu bigoti destaca molt, és una de les coses que diu molt d'ell perquè el fa ser més serio, és d'un color entre gris i blanc i també és molt poblat. Té els ulls ametllats, i d'un color fosc, que quan el miro sento una mirada acollidora i que transmet molta seguretat, també em transmet molta
COM UNA LLUNA
Els seus cabells són com una cascada, llargs i d'un color castany, quasi sempre porta els cabells recollits. A mi m'agrada molt els pentinats que es fa per les competicions de patinatge perquè són molt senzills, però a ella li queden molt bé. La seva cara, és allargada i prima. Els seus ulls són vius, saltons i molt expressius, però de vegades em costa saber si puc parlar amb ella, si vol estar sola.... no ho sé. De vegades llença unes mirades fredes i desafiats com la foscor, però també fa moltes mirades que em transmeten confiança. Les seves pestanyes són llargues i molt poblades. Porta unes ulleres molt a la moda, i sempre li dic que semblen les ulleres del “pou”. Les seves orelles no destaquen perquè són primes i no sobresurten massa. Les dents, perles de la seva boca, destaquen molt perquè la seva boca és petita com un pinyó. Els seus llavis són molt fins i molt ben dibuixats. Té el coll de cigne, llarg i molt estilitzat. Encara que és molt prima, les seves espatlles són amples. Les seves mans són molt primes, però sempre que està nerviosa o tensa, les mans li comencen a suar amb una suor freda com el gel, ella em diu que sempre les té així, però jo sé que no és així.
La seva cintura és petita i estreta com el tall d'una flor. Les seves cames són molt estilitzades perquè com fa molt esport estan fibrades.
Jo puc dir moltes coses sobre ella perquè la conec fa molt de temps. Sé que li agrada molt l'esport, especialment el patinatge, en canvi no li agraden gaire les bromes brusques. És una persona molt feble i sensible, així que el que per algú pot ser una broma per ella pot ser una cosa que no li pot caure massa bé.
Com he dit en el títol, per mi és una lluna, és la meva lluna, no només té una part bona, també té la seva cara oculta......
No sé si aquesta cara oculta que té la mostra a tothom, i això pot fer que de vegades s'enfurismi ella mateixa...... No sé, però així és com jo la veig....
ENTREVISTA A LA MARIA CARME ROCA I COSTA
- On i quan vas néixer?
Vaig néixer al barri Gòtic de Barcelona el dia 21 de novembre de l'any 1955.
- I, amb quina edat vas començar a publicar llibres?
La meva primera obra es va publicar l'any 1997. Aleshores, jo tenia 41 anys. He anat obtenint diversos premis literaris, i he publicat més de 40 llibres.
- Dius que has rebut algun premi respecte a les teves obres literàries?
Sí, n'he rebut diversos premis.
- N'hi ha algun que destaqui de la resta??
Sí, destaca el Premi Néstor Luján de la novel·la històrica, dedicat a l'obra “intrigues de palau”, a l'any 2006.
- Perquè et dediques a l'escriptura??
Quan em pregunten per què escric contesto que perquè no ho puc evitar, m'encanta comunicar-me i per a mi la literatura és el millor mitjà.
- Sempre t'has dedicat a l'escriptura??
Sempre he treballat i estudiat a això es deu que no em vaig arribar a plantejar l'escriptura com una professió fins que em vaig adonar que era el que més desitjava i vaig lluitar per aconseguir el meu propòsit. No va ser gens fàcil deixar una feina segura per un objectiu que de moment tan sols era una il·lusió, però ... Aquí em tenen.
- De què has treballat abans de ser escriptora??
M'he dedicat a l'ensenyament d'Història i llengua catalana. Ara, ja fa uns quants anys que ho vaig deixar, per poder passar més temps amb la família i els amics, i poder dedicar-me plenament a la literatura. També vaig treballar durant un temps en una enginyeria de medi ambient.
- Abans de ser escriptora professional, quins més treballs has tingut??
M'he dedicat a l'ensenyament d'Història i llengua catalana. Ara, ja fa uns quants anys que ho vaig deixar, per poder passar més temps amb la família i els amics, i poder dedicar-me plenament a la literatura. També vaig treballar durant un temps en una enginyeria de medi ambient.
- Perquè et dediques a l'escriptura??
Quan em pregunten per què escric contesto que perquè no ho puc evitar, m'encanta comunicar-me i per a mi la literatura és el millor mitjà.
- ¿Creus que les lectures dels joves han de ser obligatòries dins de la seva etapa escolar i acadèmica?
Per a mi la lectura és necessària, forma part de la meva vida, però no utilitzaria la paraula "deure" perquè és una opció.
- Només et dediques a escriure per al públic infantil??
Nooo!! també em dedico a l'escriptura juvenil i per adults.
- Durant el teu temps lliure, que t'agrada fer?
Quan tinc temps lliure, m'agrada aprofitar-lo per llegir, viatjar, fer llargues sobretaules amb la família i els amics, passejar per la muntanya i jugar amb la meva gata.
- Estàs casada??
Sí que estic casada, i sóc mare de dos fills.
- A part d'escriure, m'he informat que formes part de diverses associacions relacionades amb la literatura. És una manera d'aportar la teva experiència literària a altres persones que comencen?
És clar! A més, escriure és una feina molt solitària, i formar part d'associacions crec que és molt important per compartir i relacionar-se.
- ¿Parlant de les teves obres, personalment què t'ha aportat cadascun dels teus llibres.
Un creixement personal, sens dubte. Cada un dels meus llibres porta un
La guarderia la vaig començar l'últim any, amb dos anys i mig, i va ser a la guarderia "Els menuts" Al principi, em va costar bastant habituar-me però al cap de poc ja m'ho passava molt bé. A la guarderia va ser el meu primer any de colònies.
Quan vaig començar l'escola l'any 2004, era una escola nova, l'escola enxaneta la qual tots els de l'any 2001 vam inaugurar.
Des de P-3 fins a sisè, he cursat a aquesta escola, i la veritat és que he viscut moltes bones experiències, i he tingut els millors companys del món. Una de les experiències més recents és la de la festa de fi de curs a sisè. Tots els pares dels nens que anàvem a sisè, van organitzar una casa del terror que va estar molt bé, a mi em va encantar, i després de la festa, ens vam quedar tots a dormir al gimnàs. Va ser un dels millors dies a l'escola.
També us bull parlar de les meves vacances, potser per vosaltres no són gaire especials, però per a mi sí que ho són. Des de petita, a part de pujar unes setmanes al càmping, ens quedàvem la resta de l'estiu a un petit poble de Terol que es diu Massalió, que és on viuen les meves cosines, els meus tiets, i els meus avis.
També haig de parlar del patinatge. Amb 4 anys, vaig començar a patinar, i la veritat és que em va encantar, i actualment segueixo practicant aquest esport. Ara ja començo a viatjar una mica més per fer competicions més importants; fa poc vam anar a França, i per l'estiu sempre anem a un trofeu a Vinaròs. La veritat és que cada vegada m'agrada més el patinatge.....
Tornant al tema dels estudis, actualment estic cursant a la Torre del Palau, i la veritat és que no m'ha costat gaire adaptar-me ni tampoc relacionar-me amb nous companys, ja que de la meva escola no anava molta gent. He fet molts bons amics, i estic molt contenta!
Encara que podria passar-me molta més estona explicant-vos anècdotes de la meva vida, aquesta seria la meva vida súper resumida!
EL MEU AMIC
Bé, ell és una persona especial per a mi. No és de les persones més joves de l'institut, però es podria dir que es conserva bastant bé. És alt a comparació d'altres professors o membres de l'institut. Els seus cabells, ja no tenen gaire color, el mateix passa amb les seves celles. Les celles les té amples i amb molts pèls. El seu bigoti destaca molt, és una de les coses que diu molt d'ell perquè el fa ser més serio, és d'un color entre gris i blanc i també és molt poblat. Té els ulls ametllats, i d'un color fosc, que quan el miro sento una mirada acollidora i que transmet molta seguretat, també em transmet molta
tranquil·litat
i serenitat.
Porta
unes ulleres que es dissimulen molt perquè són molt fines i d'un
color claret. El seu nas és gran en proporció a la resta de la
cara, però a mi m'agrada. Les seves galtes són sortints, i de
vegades, quan fa fred, les té enceses. Crec que té els llavis
petits, però no ho puc assegurar perquè amb el bigoti que té és
difícil poder veure-ho. De físic no se li veu molt fort, ja que les
seves espatlles no són gaire amples, però potser és més fort del
que jo m'imagino....
Les
mans les té bastant grans, i els dits una mica grassonets. He de dir
que té una mica de panxa, però amb la camisa ampla se li dissimula
molt. Ben bé no sé com són les seves cames, ja que sempre porta
uns pantalons amples, però sí que sé que són molt llargues, i els
seus peus també són grans i llargs.
Si
parlés del seu vestuari, no seria gaire difícil saber qui és,
perquè sempre porta la mateixa roba, però el que sí que diré és
que sempre porta una mena d'uniforme.
No és que faci molt de temps que conec a aquesta persona, de fet l'he conegut en començar el curs, però no sé perquè, a mi em fa la impressió que el conec de fa molt, crec que això que em fa la impressió el conec molt bé és perquè des del primer dia m'ha acollit com si estigués a casa meva.
No és que faci molt de temps que conec a aquesta persona, de fet l'he conegut en començar el curs, però no sé perquè, a mi em fa la impressió que el conec de fa molt, crec que això que em fa la impressió el conec molt bé és perquè des del primer dia m'ha acollit com si estigués a casa meva.
No
sé perquè, però crec que jo també li caic molt bé, és per la
manera la qual em tracta, jo veig com no a tothom el tracta
igual....... no ho sé. La manera de la qual em diu “Buenos días
María" a mi m'encanta perquè em noto molt acollida a aquest
lloc, com ja he dit abans, em transmet molta seguretat, i és per la
manera de ser que té..... no ho sé, però a mi em cau súper bé.
COM UNA LLUNA
Ella
és molt senzilla, no és gaire robusta, se la veu més aviat prima
però té un cos molt atlètic. Tampoc no és gaire alta, sé que no
li agradarà gaire que ho digui, però és bastant baixeta.
Els seus cabells són com una cascada, llargs i d'un color castany, quasi sempre porta els cabells recollits. A mi m'agrada molt els pentinats que es fa per les competicions de patinatge perquè són molt senzills, però a ella li queden molt bé. La seva cara, és allargada i prima. Els seus ulls són vius, saltons i molt expressius, però de vegades em costa saber si puc parlar amb ella, si vol estar sola.... no ho sé. De vegades llença unes mirades fredes i desafiats com la foscor, però també fa moltes mirades que em transmeten confiança. Les seves pestanyes són llargues i molt poblades. Porta unes ulleres molt a la moda, i sempre li dic que semblen les ulleres del “pou”. Les seves orelles no destaquen perquè són primes i no sobresurten massa. Les dents, perles de la seva boca, destaquen molt perquè la seva boca és petita com un pinyó. Els seus llavis són molt fins i molt ben dibuixats. Té el coll de cigne, llarg i molt estilitzat. Encara que és molt prima, les seves espatlles són amples. Les seves mans són molt primes, però sempre que està nerviosa o tensa, les mans li comencen a suar amb una suor freda com el gel, ella em diu que sempre les té així, però jo sé que no és així.
La seva cintura és petita i estreta com el tall d'una flor. Les seves cames són molt estilitzades perquè com fa molt esport estan fibrades.
Acostuma
a vestir amb roba molt ajustada. És una persona molt alegre, encara
que dins de la competició és massa competitiva, però fora del món
del patinatge, és una persona molt alegre amb la que m'ho passo molt
bé. Crec que de vegades és massa exigent amb ella mateixa, i això,
moltes vegades li causa ràbia.
Jo puc dir moltes coses sobre ella perquè la conec fa molt de temps. Sé que li agrada molt l'esport, especialment el patinatge, en canvi no li agraden gaire les bromes brusques. És una persona molt feble i sensible, així que el que per algú pot ser una broma per ella pot ser una cosa que no li pot caure massa bé.
Com he dit en el títol, per mi és una lluna, és la meva lluna, no només té una part bona, també té la seva cara oculta......
No sé si aquesta cara oculta que té la mostra a tothom, i això pot fer que de vegades s'enfurismi ella mateixa...... No sé, però així és com jo la veig....
ENTREVISTA A LA MARIA CARME ROCA I COSTA
- On i quan vas néixer?
Vaig néixer al barri Gòtic de Barcelona el dia 21 de novembre de l'any 1955.
- I, amb quina edat vas començar a publicar llibres?
La meva primera obra es va publicar l'any 1997. Aleshores, jo tenia 41 anys. He anat obtenint diversos premis literaris, i he publicat més de 40 llibres.
- Dius que has rebut algun premi respecte a les teves obres literàries?
Sí, n'he rebut diversos premis.
- N'hi ha algun que destaqui de la resta??
Sí, destaca el Premi Néstor Luján de la novel·la històrica, dedicat a l'obra “intrigues de palau”, a l'any 2006.
- Perquè et dediques a l'escriptura??
Quan em pregunten per què escric contesto que perquè no ho puc evitar, m'encanta comunicar-me i per a mi la literatura és el millor mitjà.
- Sempre t'has dedicat a l'escriptura??
Sempre he treballat i estudiat a això es deu que no em vaig arribar a plantejar l'escriptura com una professió fins que em vaig adonar que era el que més desitjava i vaig lluitar per aconseguir el meu propòsit. No va ser gens fàcil deixar una feina segura per un objectiu que de moment tan sols era una il·lusió, però ... Aquí em tenen.
- De què has treballat abans de ser escriptora??
M'he dedicat a l'ensenyament d'Història i llengua catalana. Ara, ja fa uns quants anys que ho vaig deixar, per poder passar més temps amb la família i els amics, i poder dedicar-me plenament a la literatura. També vaig treballar durant un temps en una enginyeria de medi ambient.
- Abans de ser escriptora professional, quins més treballs has tingut??
M'he dedicat a l'ensenyament d'Història i llengua catalana. Ara, ja fa uns quants anys que ho vaig deixar, per poder passar més temps amb la família i els amics, i poder dedicar-me plenament a la literatura. També vaig treballar durant un temps en una enginyeria de medi ambient.
- Perquè et dediques a l'escriptura??
Quan em pregunten per què escric contesto que perquè no ho puc evitar, m'encanta comunicar-me i per a mi la literatura és el millor mitjà.
- ¿Creus que les lectures dels joves han de ser obligatòries dins de la seva etapa escolar i acadèmica?
Per a mi la lectura és necessària, forma part de la meva vida, però no utilitzaria la paraula "deure" perquè és una opció.
- Només et dediques a escriure per al públic infantil??
Nooo!! també em dedico a l'escriptura juvenil i per adults.
- Durant el teu temps lliure, que t'agrada fer?
Quan tinc temps lliure, m'agrada aprofitar-lo per llegir, viatjar, fer llargues sobretaules amb la família i els amics, passejar per la muntanya i jugar amb la meva gata.
- Estàs casada??
Sí que estic casada, i sóc mare de dos fills.
- A part d'escriure, m'he informat que formes part de diverses associacions relacionades amb la literatura. És una manera d'aportar la teva experiència literària a altres persones que comencen?
És clar! A més, escriure és una feina molt solitària, i formar part d'associacions crec que és molt important per compartir i relacionar-se.
- ¿Parlant de les teves obres, personalment què t'ha aportat cadascun dels teus llibres.
Un creixement personal, sens dubte. Cada un dels meus llibres porta un
trosset de mi.
- Buscant informació teva, m'he assabentat que t'agrada assistir a escoles..... Explica'm això.
Sí, la veritat és que assisteixo a centres escolars participant en fòrums lectors per als alumnes.
- Des de petita sempre tenies molt d'interès per la lectura però com va començar la teva trajectòria en la literatura?
Escoltant àvidament els contes que s'inventava la mare i llegint els llibres que el meu pare posava al meu abast (i els que jo sostreia d'amagat de la seva biblioteca), ha ha ha! Estava feta una trapella.
Per a què lectors t'agrada més escriure per al juvenil o l'adult?
Per a tots per igual, perquè és la idea la que mana i quan se m'acut, de seguida valoro a quin públic anirà dirigida.
- Tens més de 40 llibres escrits ¿pocs escriptors poden dir el mateix no?
Publicats més de 40, però escrits ... Encara que vaig començar a publicar a partir dels 41 anys, escrivia des que era una nena (aleshores ni em passava pel cap ser escriptora).
La veritat és que per a mi és una necessitat. I, com diuen a casa: "tinc molt conte", ha ha ha.
- Parla'm també del teu recent llibre juvenil "Com una Fotocòpia"
Aquesta novel·la d'humor explica les peripècies d'Andy i el seu cosí Bruno. La seva semblança és extraordinària i decideixen aprofitar la situació i intercanviar la seva identitat. Però el que comença com un joc divertit acaba sent un seguit d'embolics absurds.
- Quin va ser el primer llibre que vas escriure professionalment?
El Darrer Buit
- Tens projectes o nous llibres a la vista?
Sí, ja ho crec. Em complau el fet de tenir molta feina per fer, noves idees i projectes. Ara he acabat una novel·la juvenil i ja estic treballant en una altra novel·la històrica.
- Admires a algú?
Sí, a la gent que sap superar-se.
- Fa poc s'ha estat parlant del teu últim llibre “KATALEPSIS”
Katalepsis és un thriller juvenil protagonitzat per un jove que pateix catalèpsia, una malaltia neurològica que el paralitza com si estigués mort, però que el manté conscient.
- En quin moment et vas plantejar escriure la novel·la?
Influenciada per la lectura dels clàssics, aquest tema de ser enterrat viu sempre m’ha inquietat. D’altra banda, m’ha atret la línia tan subtil que separa la vida i la mort.
Per acabar, m'agradaria fer-te una sèrie de preguntes ràpides....
- Una sensació?
Sentir-me estimada
- Un color?
El rosa.
- Un lloc per visitar?
Empúries.
- Un desig?
Guanyar molts més premis literaris, ha ha ha!!
RESUM
CAPÍTOL 1 DELS TRES PERGAMINS DE RIPOLL: SOBRESALT A L'ESCRIPTORI.
- Buscant informació teva, m'he assabentat que t'agrada assistir a escoles..... Explica'm això.
Sí, la veritat és que assisteixo a centres escolars participant en fòrums lectors per als alumnes.
- Des de petita sempre tenies molt d'interès per la lectura però com va començar la teva trajectòria en la literatura?
Escoltant àvidament els contes que s'inventava la mare i llegint els llibres que el meu pare posava al meu abast (i els que jo sostreia d'amagat de la seva biblioteca), ha ha ha! Estava feta una trapella.
Per a què lectors t'agrada més escriure per al juvenil o l'adult?
Per a tots per igual, perquè és la idea la que mana i quan se m'acut, de seguida valoro a quin públic anirà dirigida.
- Tens més de 40 llibres escrits ¿pocs escriptors poden dir el mateix no?
Publicats més de 40, però escrits ... Encara que vaig començar a publicar a partir dels 41 anys, escrivia des que era una nena (aleshores ni em passava pel cap ser escriptora).
La veritat és que per a mi és una necessitat. I, com diuen a casa: "tinc molt conte", ha ha ha.
- Parla'm també del teu recent llibre juvenil "Com una Fotocòpia"
Aquesta novel·la d'humor explica les peripècies d'Andy i el seu cosí Bruno. La seva semblança és extraordinària i decideixen aprofitar la situació i intercanviar la seva identitat. Però el que comença com un joc divertit acaba sent un seguit d'embolics absurds.
- Quin va ser el primer llibre que vas escriure professionalment?
El Darrer Buit
- Tens projectes o nous llibres a la vista?
Sí, ja ho crec. Em complau el fet de tenir molta feina per fer, noves idees i projectes. Ara he acabat una novel·la juvenil i ja estic treballant en una altra novel·la històrica.
- Admires a algú?
Sí, a la gent que sap superar-se.
- Fa poc s'ha estat parlant del teu últim llibre “KATALEPSIS”
Katalepsis és un thriller juvenil protagonitzat per un jove que pateix catalèpsia, una malaltia neurològica que el paralitza com si estigués mort, però que el manté conscient.
- En quin moment et vas plantejar escriure la novel·la?
Influenciada per la lectura dels clàssics, aquest tema de ser enterrat viu sempre m’ha inquietat. D’altra banda, m’ha atret la línia tan subtil que separa la vida i la mort.
Per acabar, m'agradaria fer-te una sèrie de preguntes ràpides....
- Una sensació?
Sentir-me estimada
- Un color?
El rosa.
- Un lloc per visitar?
Empúries.
- Un desig?
Guanyar molts més premis literaris, ha ha ha!!
LINKS:
Un
bon matí del mes de maig de l'any 1033, a l'escriptori del monestir
de Santa Maria de Ripoll acostumava a regnar un silenci absolut,
de vegades trencat per l'esgarip de la ploma o per algun comentari
dels monjos.
L'Arnau,
un xicot de divuit anys, va deixar de fer el seu treball per escoltar
les confidències que en Benet, un home de mitjana edat solia fer-li.
En
Benet li va començar a parlar de quan va entrar al monestir, ell
venia d'un món molt diferent, acostumat a viure de masia en masia.
L'Arnau
volia ensenyar-li a en Benet i a altres monjos les miniatures que
havia pintat.
Llavors
en Benet va obrir l'armari i va veure que tots els pergamins estaven
desordenats i com a mínim mancaven tres....
RESUM
CAPÍTOL 2 DELS TRES PERGAMINS DE RIPOLL: ELS TRES PERGAMINS ROBATS
L'Arnau
i en Benet varen revisar més d'un cop, però mancaven tres
pergamins.A poc a poc tots al monestir s'assabentaven del que havia
passat; Llavors va arribar el pare Oliba i els va preguntar què
passava, amb la intenció de saber per què no estaven fent el seu
treball. Llavors, l'Arnau li va explicar tot.
Més tard, el pare Oliba va parlar en privat amb l'Arnau, en Benet i el pare prior i els va explicar el perillós que era un robatori com aquest. Mentre els explicava se'n van adonar que era en Mateu els espiava, però tenia una bona raó. Sabia alguna cosa del robatori, sabia que feia poc, dos pelegrins varen passar la nit al monestir, i se'n van emportar un parell de punyals amagats.
En Mateu va descriure als pelegrins i l'Arnau els va dibuixar per trobar-los el més aviat possible...
Més tard, el pare Oliba va parlar en privat amb l'Arnau, en Benet i el pare prior i els va explicar el perillós que era un robatori com aquest. Mentre els explicava se'n van adonar que era en Mateu els espiava, però tenia una bona raó. Sabia alguna cosa del robatori, sabia que feia poc, dos pelegrins varen passar la nit al monestir, i se'n van emportar un parell de punyals amagats.
En Mateu va descriure als pelegrins i l'Arnau els va dibuixar per trobar-los el més aviat possible...
RESUM
CAPÍTOL TRES DELS TRES PERGAMINS DE RIPOLL: CAMACURT, EL RODAMÓN
La
nit anterior en Benet i l'Arnau van preparar tot el necessari, i de bon
matí van posar-se en marxa. Quan ja portaven una estona van decidir
descansar. Mentre l'Arnau es refrescava, en Benet preparava el
dinar.
Algú va amenaçar en Benet. Després d'estar una estona enfrenant-se, en Benet es va adonar que coneixia a un dels rodamons, era en Camacurt! Un antic amic dels carrers.
En Benet li va explicar a en Camacurt el seu problema, i l'Arnau els va ensenyar els retrats.
En Camacurt coneixia els pelegrins, eren en Talp i en Llop i treballaven per a en Nassut. A ell van robar-li la seva neboda Maria.
En Camacurt volia venjar-se i va decidir acompanyar-los.
Varen passar la nit a casa d'un pagès, on es van assabentar que a aquest pagès li van matar la seva filla....
CAPÍTOL 4 DELS TRES PERGAMINS DE RIPOLL: ELS FALSOS JUEUS
RESUM CAPÍTOL 7 DELS TRES PERGAMINS DE RIPOLL: DOS SARRAÏNS DE PEGA
EN CERCA D'UN ORDRE SOCIAL MÉS JUST
Degut a això s'ha creat un grup de antiglobalització creat per O.N.G, sindicats i associacions de tota mena, que s'han proposat, a través de projectes de solidaritat, unir els ciutadans del món; aquests projectes són els principals impulsors de campanyes solidàries.
EL MILLOR ANIVERSARI DE LA MEVA VIDA
Algú va amenaçar en Benet. Després d'estar una estona enfrenant-se, en Benet es va adonar que coneixia a un dels rodamons, era en Camacurt! Un antic amic dels carrers.
En Benet li va explicar a en Camacurt el seu problema, i l'Arnau els va ensenyar els retrats.
En Camacurt coneixia els pelegrins, eren en Talp i en Llop i treballaven per a en Nassut. A ell van robar-li la seva neboda Maria.
En Camacurt volia venjar-se i va decidir acompanyar-los.
Varen passar la nit a casa d'un pagès, on es van assabentar que a aquest pagès li van matar la seva filla....
CAPÍTOL 4 DELS TRES PERGAMINS DE RIPOLL: ELS FALSOS JUEUS
Els
tres caminants van arribar a Vic, on van explicar el seu problema al
canonge Adeodat.
Van
estar pensant com podien esbrinar on es trobaven els pergamins sense
aixecar sospites, i van creure que la millor manera era
disfressant-se de falsos jueus.
Van
arribar al lloc on es trobaven en Nassut i els seus homes i van
conversar amb ells amb la finalitat d'esbrinar on es trobaven els
tres pergamins robats.
Després
de parlar una estona amb en Nassut, es van assabentar que dos dels
pergamins els havia venut, i l'altre encara el conservava, va decidir
ensenyar-los el pergamí i l'Arnau en quant va poder el va agafar i
va sortir corrents.......
RESUM CAPÍTOL 7 DELS TRES PERGAMINS DE RIPOLL: DOS SARRAÏNS DE PEGA
En
Camacurt, Ibn Fatah, l'Arnau i en Benet van apropar-se a Lleida on
van rebre l'hospitalitat d'un hortolà amic d'Ibn Fatah, i li va explicar
que l'Arnau i en Benet volien convertir-se a l'islam.
L'endemà
van agafar camí cap a Lleida, i després de passar les muralles, van
anar a parar al mercat.
En Zaidí, un amic d'Ibn Fatah els va
informar que aquella nit es celebrava una gran festa del
reialme.
Van entrar al Palau, on van quedar meravellats, un
dels treballadors els va dir que estaven invitats a la festa, però
havien de causar molt bona impressió. Llavors les esclaves els van
dutxar.
Més tard van conèixer en Hasdí, un torsimany que es
va posar a la seva disposició, i ells, aprofitant-se li van
preguntar on podien trobar a Muhammad ibn Yusuf, i aquest els va
informar.
Van entrar a la casa d'oració però van oblidar-se
de treure's les sabates, llavors tothom els va mirar de reüll i
després van sortir darrere seu per atrapar-los; ells corrents
cames ajudeu-me, es van amagar a casa d'una vella, i de cop i volta
van veure que una porta s'obria com per art de màgia.......
RESUM CAPÍTOL 8 DELS TRES PERGAMINS DE RIPOLL: EL LABORATORI DE
L'ALQUIMISTA.
Després
que aquella porta s'obrís com per art de màgia van veure com per
ella baixava Muhammad ibn Yusuf, l'alquimista es va presentar i en
Benet li va explicar la seva historia.
Més tard van pujar al laboratori; Van fer un pacte, l'alquimista els donaria el pergamí i l'Arnau li dibuixaria imatges que ell necessitava pels seus encanteris. Van acceptar però l'Arnau no hi era massa d'acord.....
Li va haver de dibuixar quatre signes màgics del tarot. En quant van poder els dos van sortir corrents, però es van adonar que s'havien deixat el pergamí!!
Després de discutir una estona, a l'Arnau li va tocar pujar, va agafar el pergamí i van marxar.
Més tard van pujar al laboratori; Van fer un pacte, l'alquimista els donaria el pergamí i l'Arnau li dibuixaria imatges que ell necessitava pels seus encanteris. Van acceptar però l'Arnau no hi era massa d'acord.....
Li va haver de dibuixar quatre signes màgics del tarot. En quant van poder els dos van sortir corrents, però es van adonar que s'havien deixat el pergamí!!
Després de discutir una estona, a l'Arnau li va tocar pujar, va agafar el pergamí i van marxar.
EN CERCA D'UN ORDRE SOCIAL MÉS JUST
Hi
ha zones del món amb molta pobresa, i això causa molta violència
social i política, i també moltes malalties. Els grups ideològics
i religiosos tenen a la societat aterrida, i per això les persones
dels països subdesenvolupats emigren cap a països desenvolupats a
través de màfies dedicades al tràfic de persones; això crea
problemes també en les societats occidentals. Les persones dels
països desenvolupats responen de manera crítica davant aquestes
circumstàncies. No volen un model de globalització econòmica que
no respecta els drets humans.
Degut a això s'ha creat un grup de antiglobalització creat per O.N.G, sindicats i associacions de tota mena, que s'han proposat, a través de projectes de solidaritat, unir els ciutadans del món; aquests projectes són els principals impulsors de campanyes solidàries.
EL MILLOR ANIVERSARI DE LA MEVA VIDA
Jo
explicaré el meu tercer aniversari en el qual vaig rebre el millor
regal de la meva vida.
Jo tenia dos anys, però només em quedaven quatre dies per fer el tres. La meva mare estava embarassada, però jo no sabia ben bé quan naixeria la meva germana.
Em van deixar amb la meva àvia i vaig estar tot el matí al carrer.
Després de dinar, el meu pare em va venir a buscar i em va dir que anàvem a buscar el meu regal d'aniversari i jo estava molt contenta, però encara no sabia que la meva germana ja havia nascut.
Vam anar a l'hospital i jo estava una mica sorpresa perquè no sabia què fèiem buscant el meu regal a la mútua. Encara recordo com jugava amb el meu pare per les línies de colors que hi havia a terra per arribar fins a l'habitació on es trobava la meva mare.
Quan vaig veure a la meva germana en els braços de la meva mare, no m'ho podia creure!!
Vaig estar tota la tarda a la mútua amb la meva germana, jo estava súper contenta!!
Com heu vist el meu tercer aniversari va ser el millor de tota la meva vida.
Jo tenia dos anys, però només em quedaven quatre dies per fer el tres. La meva mare estava embarassada, però jo no sabia ben bé quan naixeria la meva germana.
Em van deixar amb la meva àvia i vaig estar tot el matí al carrer.
Després de dinar, el meu pare em va venir a buscar i em va dir que anàvem a buscar el meu regal d'aniversari i jo estava molt contenta, però encara no sabia que la meva germana ja havia nascut.
Vam anar a l'hospital i jo estava una mica sorpresa perquè no sabia què fèiem buscant el meu regal a la mútua. Encara recordo com jugava amb el meu pare per les línies de colors que hi havia a terra per arribar fins a l'habitació on es trobava la meva mare.
Quan vaig veure a la meva germana en els braços de la meva mare, no m'ho podia creure!!
Vaig estar tota la tarda a la mútua amb la meva germana, jo estava súper contenta!!
Com heu vist el meu tercer aniversari va ser el millor de tota la meva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada