dijous, 17 de desembre del 2015

LES MIGRACIONS I LES MAFIES



LES MAFIES

LA VOZ DORMIDA




«LA VOZ DORMIDA»



«La voz dormida» és una pel·lícula basada en la situació de patiment que hi havia a la postguerra civil Espanyola, amb el dictador Franco.
Ens situa a finals del 1939 i inicis del 1940, a la ciutat de Madrid.

Durant la major part de les escenes, la pel·lícula transcorre a la presó de les ventes, que en aquest cas era una presó únicament femenina.
Al llarg de la pel·lícula es mostra molt bé la situació que s'hi vivia en les presons, una situació desesperant. Totes les dones es trobaven tancades en unes «habitacions» petites on s'agrupaven per grups de set o vuit dones. Les tractaven com objectes, i si no fos perquè els familiars podien anar portant una mica de menjar o roba, es moririen de gana i de fàstic.
Durant un temps molt curt, els visitants de les presses podien entrar i a través de les barres de les habitacions podien parlar però sense mantenir cap tipus de relació física.
És una situació molt extremada, de moltíssima impotència, perquè saps que t'estan tractant com una
merda, quan en realitat no has comés cap crim, l'únic que has fet ha estat tenir una opinió diferent, i això ja era motiu per condemnar-te a pena de mort.

Abans de decidir quina pena cauria a cada pressa, feien un «judici», si és que es pot dir així. Les dones presents i acusades, comptaven amb un advocat, que en teoria les hauria de defensar, però a les escenes de judicis, veiem clarament que l'advocat dóna ràpidament tota la raó al jueu, sense manifestar-se ni defensar la situació de les dones condemnades.
Veient això arribem a la conclusió que per molt que hi hagués advocat «defensor» de les presses, res no canviava, es continuava fent el que els falangistes volien.

Sense cap dubte tinc clar que no es complia cap dels tres pilars de la democràcia, tot el contrari. Sabem que en aquells anys hi havia dictadura, per tant no hi havia llibertat, no hi havia igualtat ni molt menys justícia.
Tothom havia d'opinar igual que el dictador, i si algú no hi estava d'acord i es manifestava, era portat immediatament a la presó i possiblement condemnat a mort. Aquest és el cas de la nostra protagonista, Ortensia Rodríguez. Ella no estava gens d'acord amb el sistema polític que hi havia, per tant donava la seva opinió tot sabent les conseqüències.
Sabem que no podien expressar-se amb llibertat (NO LLIBERTAT). Si eres falangista, de cap manera podies parlar amb un republicà, ni molt menys relacionar-te, era vergonyós (NO IGUALTAT). La situació més evident a la pel·lícula és la injustícia, la injustícia d'estar a la presó o mort sense cap motiu real, sense haver fet mal ni matat mai a ningú i estar acusat d'algun fet irreal, no comés (NO JUSTÍCIA)

Personalment penso que aquesta pel·lícula és forta en segons quines escenes, però és el que passava, fins i tot moltes vegades era molt pitjor.
No tinc molt clar com hagués actuat en la situació de la protagonista, possiblement en algun moment m'hagués empassat el meu orgull i hagués cedit a disculpar-me per salvar la meva vida, sobretot havent de cuidar d'una nena acabada de nàixer.
Per una altra banda penso que l'Ortensia fa el personatge d'una dona molt forta i valenta, i si no fos per gent de l'època així, potser encara continuaríem amb la dictadura. El nostre món evoluciona gràcies a persones així, persones amb orgull, que tenen la valentia d'enfrontar-se encara coneixent les conseqüències.
Realment perquè ens hem de disculpar per alguna cosa que ni hem fet? Per por?
És molt injust, sobretot pels innocents, però em costa d'entendre com els individus que mataven i maltractaven a les presses, podien descansar a les nits, i considerar-se persones, quan no es mereixen ni el nom d'animals.

El passat va ser molt injust i dur, però tampoc és un passat molt llunyà, els nostres avis van néixer en la postguerra. Hem de lluitar perquè aquella situació d'angoixa no es torni a repetir en un futur pròxim i defensar sempre els nostres pilars de la democràcia entre d'altres.

«Si volem entendre el present, preguntem-nos: I el passat?»


DECÀLEG:

- Penso que s'haurien d'eliminar TOTES les fronteres, el món hauria de ser més natural, perquè: Aquestes fronteres qui té dret a determinar-les?

- Tots som persones, si hi ha democràcia, s'hauria de notar més en els tractes a tot el món, com diu José Mujica, la democràcia vol dir que hi ha igualtat entre la població i els governadors, però el que vivim actualment sembla una monarquia absoluta.

- La JUSTICIA, és un dels pilars de la democràcia, però sincerament la justicia està equivalentment repartida? O simplement hi ha llocs on no existeix?

- Les guerres no haurien d'existir, i una gran part de culpa la tenen els països que fabriquen les armes.

- Si el món estigués ben repartit, a ningú no li hauria de faltar menjar ni un lloc on viure tranquil.




PREGUNTES ALS POLÍTICS:

- Creus que tothom està capacitat per exercir el càrrec de presidència?

- Si els sous dels presidents/polítics disminuis al necessàri per viure bé, creus que el problema de la crisis es solucionaria en un gran percentatge de la pobleció?

- Creus que els grans caps de l'estat els hi importa gaire el problema actual que es sofreix a Espanya?

- Creus que s'haurien de donar oportuitats a persones més humils i amb més interés per la vida dels ciutadans? (Altruistes)

- Creus realment que a Espanya hi ha una democràcia pura on es té en compte l'opinió de cada ciutadà a l'hora de prendre decisions importants?













A qui l'interessa la política





LEGAL·LITZEM LES DROGUES?


Les drogues actualment són un element bastant conegut al nostre món. Una part de la població les consumeix en major o menor quantitat, però finalment acaben necessitant més i més perquè el seu cos els hi demana.
No penso que legalitzar les drogues sigui una bona solució. Si una cosa és legal, acostumem a pensar que és bo, encara que continua tenint els mateixos efectes.
Si les drogues fossin legals, els preus serien molt més baixos, ja que les màfies de tràfic de drogues desapareixerien, i aquesta gran quantitat de diners que es queden, es notaria en la baixada de preus.
Amb els efectes de les drogues, molta gent és capaç de fer bogeries només per aconseguir els diners que necessiten per comprar-ne més. Si els preus disminueixen, amb els diners que abans compraven una quantitat, podrien comprar el doble o el triple i la consumició augmentaria molt.
Encara que diguin que cadascú és responsable de si mateix, hem de pensar que els efectes són terribles, una vegada comencen ja no poden parar quan vulguin. Sempre volen més i són capaços de fer qualsevol cosa.
Es va parlar de legalitzar-les per l'ús farmacèutic, però això ja es fa. Si una persona realment necessita qualsevol tipus de droga, el metge li pot receptar i les pot consumir sense problema.
«Cadascú es lliure de fer el que vulgui», totalment d'acord, però em fa pena que la gent es destrossi la vida d'aquesta forma tan cruel, i alhora destrossant-li al seu entorn.
No crec que els llocs de treball augmentessin gràcies a les drogues, potser hi hauria cinquanta persones més amb treball, però no penso que aquest nombre compensi a la gran quantitat de gent que moriria o tindria malalties.
Crec que hi ha la part bona i la dolenta, com a tot. Estic d'acord que seria bo perquè les màfies de tràfic desapareixerien a la vegada les prostitucions i morts per transbord també.

La meva opinió és clara, crec que legalitzar-les, només causaria més consumició, a la vegada que més morts i enfermetats per aquesta causa.

Penso que és la pitjor manera d'anar-se matant poc a poc a un mateix.

José Mujica un President diferent.



JOSÉ MÚJICA. UN PRESIDENTE DIFERENTE


1.- Com viu José Múgica? Com la majoria del seu país o com la minoria poderosa?
José Múgica viu com un ciutadà normal, com la majoria del seu país.
2.- Quants anys fa que viu en aquesta casa, casa seva?
Fa 30 anys, des de que va sortir de la presó
3.- Quan temps fa que és president de l’Uruguai?
Només fa quatre anys.
4.- Què vol dir la frase: “Creo que es major vivir liviano de equipaje”?
Viure amb poc, amb lo just i necessàri, i no tindre complicacions des del punt de vista material, ja que si ens centrem en lo material, no ens queda temps per fer les coses que ens motiven.
5.- Per què no utilitza la paraula AUSTERIDAD? Quina fa servir en lloc d’aquesta?
Per que la van «prostituir» a Europa, deixa a la gent sense treball, i aquestes coses. En lloc d'aquesta fa servir SOBRIETAT.

6.- Té servei el President a casa seva? 
No, cap, no podria tenir tanta intimitat. No té gaire protecció, la justa. L'excés de seguritat et separa de la gent, ell en canvi no es va apartar. És com la gent comú.
Degut a aquesta distancia amb la política, la gent acava despreciant la política, i si això passa, fracasem.
7.- Què li passa a Alemanya quan va anar de visita oficial?
Li van possar un cotxe Mercedes de seguretat extrema, ell ho accepta i ho respecta, però li fa gràcia.
8.- La revista The Economist ha declarat País de l’any 2013 a l’Uruguai. Quan Jordi Évole li diu al president, què respon?
Ell va pensar: «Como andaran los otros?».
Ell es conscient que li falta molt, que no pot estar conforme i que s'ha de ser auto crític.
9.- Què diu que faria amb el sector públic? I amb els treballadors del sector públic?
Si pogués, mantindrià el sector públic, però clarament augmentaria la responsabilitat dels treballadors, ja que molts no ho són, en canvi en el privat si ja que en qualsevol moment els poden manar fora, però en el públic, no.
10.- Quin era el primer problema del seu país. L’Uruguai? Quina taxa d’atur tenien? Quina taxa hi ha ara?
El major problema que tenien era generar treball. Abans la taxa d'atur rondava prop de més del 16% d'aturats, ara s'ha reduït al 6%.
11.- Ha pogut complir José Múgica el seu programa electoral?
No, ell ha fet alguna cosa, la lluita s'ha de continuar.
12.- Quines han estat les 2 limitacions amb què s’ha trobat Múgica per poder fer la seva política ?
Primer, el capitalisme, l'encreuament d'interessos enormes que hi ha; segon, qüestions jurídiques. Tot la bastida jurídic de la societat el va crear el capitalisme ".
13.- Quin és el primer requisit per fer política?
El primer requisit en la política és l'honestitat intel·lectual, tot lo demés és inútil.
14.- Quin ha estat el seu més gran fracàs?
El seu major fracàs va ser quan volia fer reformes per l'ensenyament, multiplicar-lo i per-lo més tècnic, per oficis, es va veure sol, totalment. Ell admet completament que va fracasar, i ho diu sense por. «no hay mejor lenguaje que la verdad, lo que las cosas son»
15.- Ha canviat la taxa de pobresa a l’Uruguai?
Sí molt, i ho va aconseguir creant un àmbit per que hi hagi molta inversió, sobretot extrangera, ja que aquí la majoria no són inversors, són especuladors.


16.- Quina opinió tens sobre aquest home?
Sincerament penso que és un home molt persona, molt humà i amb els peus sobre la terra. És lluitador per tot allò que vol ell, i la seva població. Crec que després de tot el seu passat, ha estat molt valent de continuar lluitant per tot el que volia aconseguir. Si tots els polítics tinguéssin la mateixa mentalitat que ell, segurament el món cambiaria molt cap a millor, sens cap dubte.
És molt real, les coses les diu com són, si sap que no ha aconseguit alguna cosa, no vol enganyar a ningú dient que tot ha anat perfecte, accepta els seus errors.
No fa la seva professió per l'interés econòmic, ho fa perquè li agrada i per que és el que vol, però sincerament no dóna la imatge que donen gairabé la majoria dels presidents i polítics.
Està molt bé que hi hagi gent així en el nostre món, és gràcies a elles que anem prosperant una mica.
Personalment crec que és un gran exemple a seguir per a tothom. 



 

LA GUERRA A SÍRIA-ESTAT ISLAMIC



 
LA CRUA REALITAT




Síria actualment és un país, encara que no fa gaire que ho és. La major part es desèrtica, i amb reserves de petroli i gas natural importants, que van atraure a molts altres països amb interessos econòmics. Exactament contaven amb 1/3 de les reserves de tot el mon. Com que és una zona molt valuosa i situada en una zona molt interessant, sempre ha estat governada per diferents imperis passant per l'imperi Persa, Grec i Romà.
Finalment l'Islam construeix el seu propi imperi, l'imperi Otomà que va governar durant més de 600 anys, fins a la guerra civil.
Quan arriba la guerra civil, l'imperi Otomà es divideix en diferents parts: Siria, Irak, Arabia i Jordania. En aquest moment estaven en mans de l'imperi Otomà, i degut a que els francesos i britànics volen destrossar aquest imperi, els sobornen dient-lis que els hi prometen un país per a ells sols, la gran Aràbia, però és mentira, mai els hi donaran.

Siria, com ja sabem, està molt ben situada, i en aquells instants, sota control dels francesos.
Si ens centrem en Siria e Irak, veiem que cadascú tenen un governant. En el cas de Siria Al-Asad pare i a l'Iraq, Sadan Husein. Ara es quan es divideixen en «Prosiria» i «Pro-Iraq» i és quan es produeix la guerra freda.
Siria tenia una guerra interna, els musulmans es dividien en SUNITES i XIITES (el seu governant era xiita i els sunites eren la major part de la població).

Bàsicament es dividien en SUNITES i XIITES. Dins dels Xiïtes, trobem la major part dels Laics, i al Govern d'Al-Assad fill. Dins dels Sunites trobem Islamistes la major parts d'ells de l'anomenada «Oposició» que eren els que estaven en contra del govern, Islamistes radicals (Alcaeda, Isis).

Al-Asad pare mor, i el càrrec passa al seu fill. A l'any 2011, no fa gaire, es produeix la primavera àrab, degut a que la protesta demanant democràcia arriba a Siria, al seu governant, i Al-Asad fill respon utilitzant l'exèrcit (moren unes 1000 persones). Les morts i les guerres van augmentant fins que es produeix la guerra civil, probablement l'inici de la situació actual.



Actualment Al-Assad compta amb el suport de Russia, Iran i Xina (Paisos de l'orient), que estàn en contra de l'oposició, que són Estats Units, Turquia, França, G. Bretanya i Arabia Saudi.

Com a consequència de la nombrada Primavera Àrab, es van crear els grups d'islamistes radicals, que van posar a la majoria de la població en una situació de temor continua.
Podem veure exemples bastant actuals, com són l'amenaça dels dos periodistes nord-americans, amenaçats pels jijadistes.

Els radicals han destrossat la major part de Siria, i la seva intenció es causar por per poder dominar-los. Per aconseguir-ho graven vídeos de decapitacions, amenaçes, el que ara anomenem «La edad oscura».

Els pares de les víctimes asseguren que és terrible veure que els seus fills moriran d'una manera tan cruel, segurament la pitjor.
S'estan buscant solucions per combatre el radicalisme.

Barack Obama: «No olvidemos, nuestro alcance es largo y haremos justicia»

David Cameron: «Necesitamos paciencia, inteligencia y una visión completa para derrotar la amenaza extremista»

Personalment penso que encara que ara se li està donant molta importància degut als atemptats de París entre d'altres, aquesta situació passa des de fa molts anys, però abans no la imaginaven tant a prop nostre com ara. Sincerament ens causa por, molta por. És una situació dura i difícil d'assumir, però que vivim actualment.
Jo crec que tot el problema ve des de Siria. Siria es considerada Siria des de fa menys de 100 anys. Ha estat controlada per molts imperis, i finalment altres països Europeus van decidir les seves fronteres. Europa ha disenyat països sense pensar en la gent que hi vivia dins. Només ens importen els beneficis, i això comporta consequències.
Siria va atreure a molts països interessats, i actualment estem vivint les consequències.

És molt trist i difícil d'assumir, però és la crua realitat.