LES
MAFIES
dijous, 17 de desembre del 2015
LA VOZ DORMIDA
«LA
VOZ DORMIDA»
«La voz dormida» és
una pel·lícula basada en la situació de patiment que hi havia a la
postguerra civil Espanyola, amb el dictador Franco.
Ens situa a finals del 1939 i inicis del 1940, a la ciutat de Madrid.
Durant la major part de les escenes, la pel·lícula transcorre a la presó de les ventes, que en aquest cas era una presó únicament femenina.
Al llarg de la pel·lícula es mostra molt bé la situació que s'hi vivia en les presons, una situació desesperant. Totes les dones es trobaven tancades en unes «habitacions» petites on s'agrupaven per grups de set o vuit dones. Les tractaven com objectes, i si no fos perquè els familiars podien anar portant una mica de menjar o roba, es moririen de gana i de fàstic.
Durant un temps molt curt, els visitants de les presses podien entrar i a través de les barres de les habitacions podien parlar però sense mantenir cap tipus de relació física.
És una situació molt extremada, de moltíssima impotència, perquè saps que t'estan tractant com una merda, quan en realitat no has comés cap crim, l'únic que has fet ha estat tenir una opinió diferent, i això ja era motiu per condemnar-te a pena de mort.
Abans de decidir quina pena cauria a cada pressa, feien un «judici», si és que es pot dir així. Les dones presents i acusades, comptaven amb un advocat, que en teoria les hauria de defensar, però a les escenes de judicis, veiem clarament que l'advocat dóna ràpidament tota la raó al jueu, sense manifestar-se ni defensar la situació de les dones condemnades.
Veient això arribem a la conclusió que per molt que hi hagués advocat «defensor» de les presses, res no canviava, es continuava fent el que els falangistes volien.
Sense cap dubte tinc clar que no es complia cap dels tres pilars de la democràcia, tot el contrari. Sabem que en aquells anys hi havia dictadura, per tant no hi havia llibertat, no hi havia igualtat ni molt menys justícia.
Tothom havia d'opinar igual que el dictador, i si algú no hi estava d'acord i es manifestava, era portat immediatament a la presó i possiblement condemnat a mort. Aquest és el cas de la nostra protagonista, Ortensia Rodríguez. Ella no estava gens d'acord amb el sistema polític que hi havia, per tant donava la seva opinió tot sabent les conseqüències.
Sabem que no podien expressar-se amb llibertat (NO LLIBERTAT). Si eres falangista, de cap manera podies parlar amb un republicà, ni molt menys relacionar-te, era vergonyós (NO IGUALTAT). La situació més evident a la pel·lícula és la injustícia, la injustícia d'estar a la presó o mort sense cap motiu real, sense haver fet mal ni matat mai a ningú i estar acusat d'algun fet irreal, no comés (NO JUSTÍCIA)
Personalment penso que aquesta pel·lícula és forta en segons quines escenes, però és el que passava, fins i tot moltes vegades era molt pitjor.
No tinc molt clar com hagués actuat en la situació de la protagonista, possiblement en algun moment m'hagués empassat el meu orgull i hagués cedit a disculpar-me per salvar la meva vida, sobretot havent de cuidar d'una nena acabada de nàixer.
Per una altra banda penso que l'Ortensia fa el personatge d'una dona molt forta i valenta, i si no fos per gent de l'època així, potser encara continuaríem amb la dictadura. El nostre món evoluciona gràcies a persones així, persones amb orgull, que tenen la valentia d'enfrontar-se encara coneixent les conseqüències.
Realment perquè ens hem de disculpar per alguna cosa que ni hem fet? Per por?
És molt injust, sobretot pels innocents, però em costa d'entendre com els individus que mataven i maltractaven a les presses, podien descansar a les nits, i considerar-se persones, quan no es mereixen ni el nom d'animals.
El passat va ser molt injust i dur, però tampoc és un passat molt llunyà, els nostres avis van néixer en la postguerra. Hem de lluitar perquè aquella situació d'angoixa no es torni a repetir en un futur pròxim i defensar sempre els nostres pilars de la democràcia entre d'altres.
«Si volem entendre el present, preguntem-nos: I el passat?»
Ens situa a finals del 1939 i inicis del 1940, a la ciutat de Madrid.
Durant la major part de les escenes, la pel·lícula transcorre a la presó de les ventes, que en aquest cas era una presó únicament femenina.
Al llarg de la pel·lícula es mostra molt bé la situació que s'hi vivia en les presons, una situació desesperant. Totes les dones es trobaven tancades en unes «habitacions» petites on s'agrupaven per grups de set o vuit dones. Les tractaven com objectes, i si no fos perquè els familiars podien anar portant una mica de menjar o roba, es moririen de gana i de fàstic.
Durant un temps molt curt, els visitants de les presses podien entrar i a través de les barres de les habitacions podien parlar però sense mantenir cap tipus de relació física.
És una situació molt extremada, de moltíssima impotència, perquè saps que t'estan tractant com una merda, quan en realitat no has comés cap crim, l'únic que has fet ha estat tenir una opinió diferent, i això ja era motiu per condemnar-te a pena de mort.
Abans de decidir quina pena cauria a cada pressa, feien un «judici», si és que es pot dir així. Les dones presents i acusades, comptaven amb un advocat, que en teoria les hauria de defensar, però a les escenes de judicis, veiem clarament que l'advocat dóna ràpidament tota la raó al jueu, sense manifestar-se ni defensar la situació de les dones condemnades.
Veient això arribem a la conclusió que per molt que hi hagués advocat «defensor» de les presses, res no canviava, es continuava fent el que els falangistes volien.
Sense cap dubte tinc clar que no es complia cap dels tres pilars de la democràcia, tot el contrari. Sabem que en aquells anys hi havia dictadura, per tant no hi havia llibertat, no hi havia igualtat ni molt menys justícia.
Tothom havia d'opinar igual que el dictador, i si algú no hi estava d'acord i es manifestava, era portat immediatament a la presó i possiblement condemnat a mort. Aquest és el cas de la nostra protagonista, Ortensia Rodríguez. Ella no estava gens d'acord amb el sistema polític que hi havia, per tant donava la seva opinió tot sabent les conseqüències.
Sabem que no podien expressar-se amb llibertat (NO LLIBERTAT). Si eres falangista, de cap manera podies parlar amb un republicà, ni molt menys relacionar-te, era vergonyós (NO IGUALTAT). La situació més evident a la pel·lícula és la injustícia, la injustícia d'estar a la presó o mort sense cap motiu real, sense haver fet mal ni matat mai a ningú i estar acusat d'algun fet irreal, no comés (NO JUSTÍCIA)
Personalment penso que aquesta pel·lícula és forta en segons quines escenes, però és el que passava, fins i tot moltes vegades era molt pitjor.
No tinc molt clar com hagués actuat en la situació de la protagonista, possiblement en algun moment m'hagués empassat el meu orgull i hagués cedit a disculpar-me per salvar la meva vida, sobretot havent de cuidar d'una nena acabada de nàixer.
Per una altra banda penso que l'Ortensia fa el personatge d'una dona molt forta i valenta, i si no fos per gent de l'època així, potser encara continuaríem amb la dictadura. El nostre món evoluciona gràcies a persones així, persones amb orgull, que tenen la valentia d'enfrontar-se encara coneixent les conseqüències.
Realment perquè ens hem de disculpar per alguna cosa que ni hem fet? Per por?
És molt injust, sobretot pels innocents, però em costa d'entendre com els individus que mataven i maltractaven a les presses, podien descansar a les nits, i considerar-se persones, quan no es mereixen ni el nom d'animals.
El passat va ser molt injust i dur, però tampoc és un passat molt llunyà, els nostres avis van néixer en la postguerra. Hem de lluitar perquè aquella situació d'angoixa no es torni a repetir en un futur pròxim i defensar sempre els nostres pilars de la democràcia entre d'altres.
«Si volem entendre el present, preguntem-nos: I el passat?»
DECÀLEG:
-
Penso que s'haurien d'eliminar TOTES les fronteres, el món hauria de
ser més natural, perquè: Aquestes fronteres qui té dret a
determinar-les?
-
Tots som persones, si hi ha democràcia, s'hauria de notar més en
els tractes a tot el món, com diu José Mujica, la democràcia vol
dir que hi ha igualtat entre la població i els governadors, però el
que vivim actualment sembla una monarquia absoluta.
-
La JUSTICIA, és un dels pilars de la democràcia, però sincerament
la justicia està equivalentment repartida? O simplement hi ha llocs
on no existeix?
-
Les guerres no haurien d'existir, i una gran part de culpa la tenen
els països que fabriquen les armes.
-
Si el món estigués ben repartit, a ningú no li hauria de faltar
menjar ni un lloc on viure tranquil.
PREGUNTES
ALS POLÍTICS:
-
Creus que tothom està capacitat per exercir el càrrec de
presidència?
-
Si els sous dels presidents/polítics disminuis al necessàri per
viure bé, creus que el problema de la crisis es solucionaria en un
gran percentatge de la pobleció?
-
Creus que els grans caps de l'estat els hi importa gaire el problema
actual que es sofreix a Espanya?
-
Creus que s'haurien de donar oportuitats a persones més humils i amb
més interés per la vida dels ciutadans? (Altruistes)
-
Creus realment que a Espanya hi ha una democràcia pura on es té en
compte l'opinió de cada ciutadà a l'hora de prendre decisions
importants?
A qui l'interessa la política
LEGAL·LITZEM
LES DROGUES?
Les
drogues actualment són un element bastant conegut al nostre món.
Una part de la població les consumeix en major o menor quantitat,
però finalment acaben necessitant més i més perquè el seu cos els
hi demana.
No penso que legalitzar les drogues sigui una bona solució. Si una cosa és legal, acostumem a pensar que és bo, encara que continua tenint els mateixos efectes.
Si les drogues fossin legals, els preus serien molt més baixos, ja que les màfies de tràfic de drogues desapareixerien, i aquesta gran quantitat de diners que es queden, es notaria en la baixada de preus.
Amb els efectes de les drogues, molta gent és capaç de fer bogeries només per aconseguir els diners que necessiten per comprar-ne més. Si els preus disminueixen, amb els diners que abans compraven una quantitat, podrien comprar el doble o el triple i la consumició augmentaria molt.
Encara que diguin que cadascú és responsable de si mateix, hem de pensar que els efectes són terribles, una vegada comencen ja no poden parar quan vulguin. Sempre volen més i són capaços de fer qualsevol cosa.
Es va parlar de legalitzar-les per l'ús farmacèutic, però això ja es fa. Si una persona realment necessita qualsevol tipus de droga, el metge li pot receptar i les pot consumir sense problema.
«Cadascú es lliure de fer el que vulgui», totalment d'acord, però em fa pena que la gent es destrossi la vida d'aquesta forma tan cruel, i alhora destrossant-li al seu entorn.
No crec que els llocs de treball augmentessin gràcies a les drogues, potser hi hauria cinquanta persones més amb treball, però no penso que aquest nombre compensi a la gran quantitat de gent que moriria o tindria malalties.
Crec que hi ha la part bona i la dolenta, com a tot. Estic d'acord que seria bo perquè les màfies de tràfic desapareixerien a la vegada les prostitucions i morts per transbord també.
No penso que legalitzar les drogues sigui una bona solució. Si una cosa és legal, acostumem a pensar que és bo, encara que continua tenint els mateixos efectes.
Si les drogues fossin legals, els preus serien molt més baixos, ja que les màfies de tràfic de drogues desapareixerien, i aquesta gran quantitat de diners que es queden, es notaria en la baixada de preus.
Amb els efectes de les drogues, molta gent és capaç de fer bogeries només per aconseguir els diners que necessiten per comprar-ne més. Si els preus disminueixen, amb els diners que abans compraven una quantitat, podrien comprar el doble o el triple i la consumició augmentaria molt.
Encara que diguin que cadascú és responsable de si mateix, hem de pensar que els efectes són terribles, una vegada comencen ja no poden parar quan vulguin. Sempre volen més i són capaços de fer qualsevol cosa.
Es va parlar de legalitzar-les per l'ús farmacèutic, però això ja es fa. Si una persona realment necessita qualsevol tipus de droga, el metge li pot receptar i les pot consumir sense problema.
«Cadascú es lliure de fer el que vulgui», totalment d'acord, però em fa pena que la gent es destrossi la vida d'aquesta forma tan cruel, i alhora destrossant-li al seu entorn.
No crec que els llocs de treball augmentessin gràcies a les drogues, potser hi hauria cinquanta persones més amb treball, però no penso que aquest nombre compensi a la gran quantitat de gent que moriria o tindria malalties.
Crec que hi ha la part bona i la dolenta, com a tot. Estic d'acord que seria bo perquè les màfies de tràfic desapareixerien a la vegada les prostitucions i morts per transbord també.
La
meva opinió és clara, crec que legalitzar-les, només causaria més
consumició, a la vegada que més morts i enfermetats per aquesta
causa.
Penso
que és la pitjor manera d'anar-se matant poc a poc a un mateix.
José Mujica un President diferent.
JOSÉ
MÚJICA. UN PRESIDENTE DIFERENTE
1.-
Com viu José Múgica? Com la majoria del seu país o com la
minoria poderosa?
José
Múgica viu com un ciutadà normal, com la majoria del seu país.
2.-
Quants anys fa que viu en aquesta casa, casa seva?
Fa
30 anys, des de que va sortir de la presó
3.-
Quan temps fa que és president de l’Uruguai?
Només
fa quatre anys.
4.-
Què vol dir la frase: “Creo que es major vivir liviano de
equipaje”?
Viure
amb poc, amb lo just i necessàri, i no tindre complicacions des del
punt de vista material, ja que si ens centrem en lo material, no ens
queda temps per fer les coses que ens motiven.
5.-
Per què no utilitza la paraula AUSTERIDAD? Quina fa servir en lloc
d’aquesta?
Per
que la van «prostituir» a Europa, deixa a la gent sense treball, i
aquestes coses. En lloc d'aquesta fa servir SOBRIETAT.
6.- Té servei el President a casa seva?
No,
cap, no podria tenir tanta intimitat. No té gaire protecció, la
justa. L'excés de seguritat et separa de la gent, ell en canvi no es
va apartar. És com la gent comú.
Degut
a aquesta distancia amb la política, la gent acava despreciant la
política, i si això passa, fracasem.
7.-
Què li passa a Alemanya quan va anar de visita oficial?
Li
van possar un cotxe Mercedes de seguretat extrema, ell ho accepta i
ho respecta, però li fa gràcia.
8.-
La revista The Economist ha declarat País de l’any 2013 a
l’Uruguai. Quan Jordi Évole li diu al president, què respon?
Ell
va pensar: «Como andaran los otros?».
Ell
es conscient que li falta molt, que no pot estar conforme i que s'ha
de ser auto crític.
9.-
Què diu que faria amb el sector públic? I amb els treballadors del
sector públic?
Si
pogués, mantindrià el sector públic, però clarament augmentaria
la responsabilitat dels treballadors, ja que molts no ho són, en
canvi en el privat si ja que en qualsevol moment els poden manar
fora, però en el públic, no.
10.-
Quin era el primer problema del seu país. L’Uruguai? Quina taxa
d’atur tenien? Quina taxa hi ha ara?
El
major problema que tenien era generar treball. Abans la taxa d'atur
rondava prop de més del 16% d'aturats, ara s'ha reduït al 6%.
11.-
Ha pogut complir José Múgica el seu programa electoral?
No,
ell ha fet alguna cosa, la lluita s'ha de continuar.
12.-
Quines han estat les 2 limitacions amb què s’ha trobat Múgica
per poder fer la seva política ?
Primer,
el capitalisme, l'encreuament d'interessos enormes que hi ha; segon,
qüestions jurídiques. Tot la bastida jurídic de la societat el va
crear el capitalisme ".
13.-
Quin és el primer requisit per fer política?
El
primer requisit en la política és l'honestitat intel·lectual, tot
lo demés és inútil.
14.-
Quin ha estat el seu més gran fracàs?
El
seu major fracàs va ser quan volia fer reformes per l'ensenyament,
multiplicar-lo i per-lo més tècnic, per oficis, es va veure sol,
totalment. Ell admet completament que va fracasar, i ho diu sense
por. «no hay mejor lenguaje que la verdad, lo que las cosas son»
15.-
Ha canviat la taxa de pobresa a l’Uruguai?
Sí
molt, i ho va aconseguir creant un àmbit per que hi hagi molta
inversió, sobretot extrangera, ja que aquí la majoria no són
inversors, són especuladors.
16.-
Quina opinió tens sobre aquest home?
Sincerament
penso que és un home molt persona, molt humà i amb els peus sobre
la terra. És lluitador per tot allò que vol ell, i la seva
població. Crec que després de tot el seu passat, ha estat molt
valent de continuar lluitant per tot el que volia aconseguir. Si tots
els polítics tinguéssin la mateixa mentalitat que ell, segurament
el món cambiaria molt cap a millor, sens cap dubte.
És
molt real, les coses les diu com són, si sap que no ha aconseguit
alguna cosa, no vol enganyar a ningú dient que tot ha anat perfecte,
accepta els seus errors.
No
fa la seva professió per l'interés econòmic, ho fa perquè li
agrada i per que és el que vol, però sincerament no dóna la imatge
que donen gairabé la majoria dels presidents i polítics.
Està
molt bé que hi hagi gent així en el nostre món, és gràcies a
elles que anem prosperant una mica.
Personalment
crec que és un gran exemple a seguir per a tothom.
LA GUERRA A SÍRIA-ESTAT ISLAMIC
LA
CRUA REALITAT
Síria
actualment és un país, encara que no fa gaire que ho és. La major
part es desèrtica, i amb reserves de petroli i gas natural
importants, que van atraure a molts altres països amb interessos
econòmics. Exactament contaven amb 1/3 de les reserves de tot el
mon. Com que és una zona molt valuosa i situada en una zona molt
interessant, sempre ha estat governada per diferents imperis passant
per l'imperi Persa, Grec i Romà.
Finalment
l'Islam construeix el seu propi imperi, l'imperi Otomà que va
governar durant més de 600 anys, fins a la guerra civil.
Quan
arriba la guerra civil, l'imperi Otomà es divideix en diferents
parts: Siria, Irak, Arabia i Jordania. En aquest moment estaven en
mans de l'imperi Otomà, i degut a que els francesos i britànics
volen destrossar aquest imperi, els sobornen dient-lis que els hi
prometen un país per a ells sols, la gran Aràbia, però és
mentira, mai els hi donaran.
Siria,
com ja sabem, està molt ben situada, i en aquells instants, sota
control dels francesos.
Si
ens centrem en Siria e Irak, veiem que cadascú tenen un governant.
En el cas de Siria Al-Asad pare i a l'Iraq, Sadan Husein. Ara es quan
es divideixen en «Prosiria» i «Pro-Iraq» i és quan es produeix
la guerra freda.
Siria
tenia una guerra interna, els musulmans es dividien en SUNITES i
XIITES (el seu governant era xiita i els sunites eren la major part
de la població).
Bàsicament
es dividien en SUNITES i XIITES. Dins dels Xiïtes, trobem la major
part dels Laics, i al Govern d'Al-Assad fill. Dins dels Sunites
trobem Islamistes la major parts d'ells de l'anomenada «Oposició»
que eren els que estaven en contra del govern, Islamistes radicals
(Alcaeda, Isis).
Al-Asad
pare mor, i el càrrec passa al seu fill. A l'any 2011, no fa gaire,
es produeix la primavera àrab, degut a que la protesta demanant
democràcia arriba a Siria, al seu governant, i Al-Asad fill respon
utilitzant l'exèrcit (moren unes 1000 persones). Les morts i les
guerres van augmentant fins que es produeix la guerra civil,
probablement l'inici de la situació actual.
Actualment
Al-Assad compta amb el suport de Russia, Iran i Xina (Paisos de
l'orient), que estàn en contra de l'oposició, que són Estats
Units, Turquia, França, G. Bretanya i Arabia Saudi.
Com
a consequència de la nombrada Primavera Àrab, es van crear els
grups d'islamistes radicals, que van posar a la majoria de la
població en una situació de temor continua.
Podem
veure exemples bastant actuals, com són l'amenaça dels dos
periodistes nord-americans, amenaçats pels jijadistes.
Els
radicals han destrossat la major part de Siria, i la seva intenció
es causar por per poder dominar-los. Per aconseguir-ho graven vídeos
de decapitacions, amenaçes, el que ara anomenem «La edad oscura».
Els
pares de les víctimes asseguren que és terrible veure que els seus
fills moriran d'una manera tan cruel, segurament la pitjor.
S'estan
buscant solucions per combatre el radicalisme.
Barack
Obama: «No olvidemos, nuestro alcance es largo y haremos
justicia»
David
Cameron: «Necesitamos paciencia, inteligencia y una
visión completa para derrotar la amenaza extremista»
Personalment
penso que encara que ara se li està donant molta importància degut
als atemptats de París entre d'altres, aquesta situació passa des
de fa molts anys, però abans no la imaginaven tant a prop nostre com
ara. Sincerament ens causa por, molta por. És una situació dura i
difícil d'assumir, però que vivim actualment.
Jo
crec que tot el problema ve des de Siria. Siria es considerada Siria
des de fa menys de 100 anys. Ha estat controlada per molts imperis, i
finalment altres països Europeus van decidir les seves fronteres.
Europa ha disenyat països sense pensar en la gent que hi vivia dins.
Només ens importen els beneficis, i això comporta consequències.
Siria
va atreure a molts països interessats, i actualment estem vivint les
consequències.
És
molt trist i difícil d'assumir, però és la crua realitat.
diumenge, 7 de juny del 2015
dijous, 21 de maig del 2015
TIROTEO ENTRE DOS BANDAS MOTORISTAS RIVALES
El domingo 17 de Mayo, tuvo lugar un grave tiroteo entre dos bandas motoristas llamadas los "Bandidos" y los "Cossacks" en la ciudad de Waco (Texas).
Ha tenido lugar en un aparcamiento situado entre los restaurantes Twin Peaks y Don Carlos.
La policía de Wako ha llegado a abrir fuego para poner fin al enfrentamiento, ya que era casi imposible parar la gran discusión y muchos inocentes podrían haber resultado heridos.
Esta grave batalla causó al menos nueve muertos y 18 heridos.
"Todo comenzó con una discusión que acabó con tiroteos de hasta 100 balas"(según un testigo).
La policía encontró varias armas que ambos grupos llevaban encima como cadenas, cuchillos, bates, garrotes y armas de fuego.
Al parecer, los dueños del Twin Peaks conocían la rivalidad de las bandas, pero aún así permitieron su acceso al local.
"Mucha gente inocente podría haber resultado herida. Estas bandas de motoristas criminales son muy peligrosas y hostiles"
dimarts, 19 de maig del 2015
PALMIRA LIBERADA DEL TERRORISMO
Diarios donde encontrar la notícia:
EL PAÍS
EL PERIÓDICO
LA VANGUARDIA
Última actualización de "el País": Domingo 17-05-2015, 23:09h
El
pasado 17 de Mayo, el ejército islámico por fin abandonó varias de
las zonas invadidas en Palmira y ha sido un gran alivio ya que al
menos 259 personas habían muerto desde que comenzó la ofensiva
yihadista sobre la ciudad y sus alrededores.
el
Ejército sirio ha logrado frenar al Estado Islámico.
Maamoun
Abdulkarim, el responsable de antigüedades del gobierno de Siria,
dijo a Reuters que el ejército había recuperado el control de toda
la ciudad, y que las ruinas antiguas al sudoeste de la urbe estaban
intactas.
El ataque de los islamistas ha generado preocupación ya que existe la posibilidad que el Patrimonio de la Humanidad (su conjunto histórico), corre el mismo peligro que otros monumentos históricos que han sido destruidos en Irak.
divendres, 15 de maig del 2015
Claves para entender e interpretar el anuncio de: Maria Muriel
Claves para
entender e interpretar el anuncio de: Maria
Muriel
diumenge, 12 d’abril del 2015
SIN NOTICIAS DE GURB
Enlace al prezi sobre el trabajo "sin noticias de Gurb":
https://prezi.com/upeeaty0u2zs/sin-noticias-de-gurb/
https://prezi.com/upeeaty0u2zs/sin-noticias-de-gurb/
divendres, 10 d’abril del 2015
ACTIVIDAD RECLAMACIÓN 2
El abajo firmante Maria Muriel
EXPONE
que en el club Natació Terrassa, el apartado de patinaje artístico se le da muy poca importancia y no tiene todo lo que debería tener. Hace medio año se empezó a construir un párquing el cual nos ha quitado gran parte de la pista. Hace unos días se inauguró el párquing y no es nada cómodo entrenar mientras entran y salen coches, a parte de que respiramos todo el humo que estos desprenden. También tenemos que aguantar que cada vez que llueve, la pista se empapa y hay que suspender el entreno.
SOLICITA
que nos devuelban la parte de pista que ocupa el párquing y que se mejoren las instalaciones tanto el suelo como poner un techo.
Terrassa 8 Abril 2015
Atentamente,
Maria Muriel
Ayuntamiento de Terrassa.
dijous, 9 d’abril del 2015
ACTIVIDAD RECLAMACIÓN
El
abajo firmante Maria Muriel
EXPONE
que
en la calle Doctor Calsina, los contenedores están muy mal
orientados ya que en los primeros pisos el olor de las basuras es muy
fuerte y durante todo el día llega la peste a los pisos más bajos y
es bastante molesto.
SOLICITA
que
orienten los contenedores mas lejos de los pisos bajos o en la
esquina de la calle, de esta manera no molestará a nadie.
Terrassa
8 Abril 2015
Atentamente,
Maria
Muriel
Ayuntamiento
de Terrassa.
divendres, 20 de febrer del 2015
dijous, 8 de gener del 2015
DEL POR QUÉ ESCRIBEN AL POR QUÉ ESCRIBO
Del
por qué escriben al por qué escribo
Jamás
me había plantado a mí misma por qué escribo, ya que tampoco me he
visto en la necesidad de hacerlo. Sinceramente es una pregunta muy
difícil de responder.
Grandes
escritores como Andrea Camilleri o Eduardo Mendicutti aseguran que
escriben porque no saben hacer otra cosa ya que se han pasado toda su
vida haciéndolo.
Muchos
otros autores lo hacen porque se encuentran insatisfechos con la vida
o porque se ven obligados a expresar las maravillosas historias que
les vienen a la cabeza.
Me
gusta mucho una frase que dice Antonio Muñoz Molina, “Escribo
por quitarme la mala conciencia de no haber escrito, o para tener el
alivio de haberlo hecho”.
Esta es una buena razón, ya que si es una cosa que te gusta, a veces
puedes sentirte obligado a hacerlo.
Personalmente
me encanta la razón que da el escritor Javier Marías al porqué
escribe. La razón es la siguiente: “ escribo para no tener jefe ni
verme obligado a madrugar ”. Esta razón es muy realista,
probablemente la que más, ya que a cualquier persona le gustaría
verse en la libertad de trabajar solamente cuando le apetece.
Yo
probablemente escriba por sumergirme en un mundo de fantasías donde
si se comete un error, se puede volver historia atrás para
arreglarlo, cosa que en la vida real no se puede hacer.
Para
mí, es importante escribir, muy importante porque escribiendo me
olvido del mundo, de los problemas y el tiempo se me pasa volando.
Muchas
veces que he tenido que escribir alguna pequeña historia por
obligación, no me ha apetecido y las ideas no han fluido, en canvio,
muchas otras veces, estando aburrida y sin saber que hacer, me he
puesto a escribir y he hecho historias maravillosas.
Para
mí, escribir es una sensación mágica, porque yo misma me pierdo en
un mundo maravilloso y aveces me parece ser parte de una historia que
yo misma he inventado.
En
un futuro me gustaría escribir historias de las que pasan hoy en
día, para que personas que hayan sufrido situaciones similares, se
puedan ver reflejadas en ellas. Siento que esa es una buena manera de
poder ayudar a muchos lectores y que probablemente me enganche a
escribir por el simple hecho de que si una de esas historias ayuda a
los lectores, me vea en la obligación de escribir por sentirme bien
conmigo misma por el simple echo de ver como una pequeña historia
puede cambiar los pensamientos de miles de lectores.
Por
otra parte, me gustaría escribir historias de misterio ya que por
ahora me gusta mucho leer este tipo de relatos. En un futuro quisiera
devolver todo aquello que otros escritores me han ofrecido. Tal y
como Andrea
Camilleri, que dice “Escribo para devolver algo, por lo menos algo,
de todo lo que he leído”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)