«LA
VOZ DORMIDA»
«La voz dormida» és
una pel·lícula basada en la situació de patiment que hi havia a la
postguerra civil Espanyola, amb el dictador Franco.
Ens situa a finals del 1939 i inicis del 1940, a la ciutat de Madrid.
Durant la major part de les escenes, la pel·lícula transcorre a la presó de les ventes, que en aquest cas era una presó únicament femenina.
Al llarg de la pel·lícula es mostra molt bé la situació que s'hi vivia en les presons, una situació desesperant. Totes les dones es trobaven tancades en unes «habitacions» petites on s'agrupaven per grups de set o vuit dones. Les tractaven com objectes, i si no fos perquè els familiars podien anar portant una mica de menjar o roba, es moririen de gana i de fàstic.
Durant un temps molt curt, els visitants de les presses podien entrar i a través de les barres de les habitacions podien parlar però sense mantenir cap tipus de relació física.
És una situació molt extremada, de moltíssima impotència, perquè saps que t'estan tractant com una merda, quan en realitat no has comés cap crim, l'únic que has fet ha estat tenir una opinió diferent, i això ja era motiu per condemnar-te a pena de mort.
Abans de decidir quina pena cauria a cada pressa, feien un «judici», si és que es pot dir així. Les dones presents i acusades, comptaven amb un advocat, que en teoria les hauria de defensar, però a les escenes de judicis, veiem clarament que l'advocat dóna ràpidament tota la raó al jueu, sense manifestar-se ni defensar la situació de les dones condemnades.
Veient això arribem a la conclusió que per molt que hi hagués advocat «defensor» de les presses, res no canviava, es continuava fent el que els falangistes volien.
Sense cap dubte tinc clar que no es complia cap dels tres pilars de la democràcia, tot el contrari. Sabem que en aquells anys hi havia dictadura, per tant no hi havia llibertat, no hi havia igualtat ni molt menys justícia.
Tothom havia d'opinar igual que el dictador, i si algú no hi estava d'acord i es manifestava, era portat immediatament a la presó i possiblement condemnat a mort. Aquest és el cas de la nostra protagonista, Ortensia Rodríguez. Ella no estava gens d'acord amb el sistema polític que hi havia, per tant donava la seva opinió tot sabent les conseqüències.
Sabem que no podien expressar-se amb llibertat (NO LLIBERTAT). Si eres falangista, de cap manera podies parlar amb un republicà, ni molt menys relacionar-te, era vergonyós (NO IGUALTAT). La situació més evident a la pel·lícula és la injustícia, la injustícia d'estar a la presó o mort sense cap motiu real, sense haver fet mal ni matat mai a ningú i estar acusat d'algun fet irreal, no comés (NO JUSTÍCIA)
Personalment penso que aquesta pel·lícula és forta en segons quines escenes, però és el que passava, fins i tot moltes vegades era molt pitjor.
No tinc molt clar com hagués actuat en la situació de la protagonista, possiblement en algun moment m'hagués empassat el meu orgull i hagués cedit a disculpar-me per salvar la meva vida, sobretot havent de cuidar d'una nena acabada de nàixer.
Per una altra banda penso que l'Ortensia fa el personatge d'una dona molt forta i valenta, i si no fos per gent de l'època així, potser encara continuaríem amb la dictadura. El nostre món evoluciona gràcies a persones així, persones amb orgull, que tenen la valentia d'enfrontar-se encara coneixent les conseqüències.
Realment perquè ens hem de disculpar per alguna cosa que ni hem fet? Per por?
És molt injust, sobretot pels innocents, però em costa d'entendre com els individus que mataven i maltractaven a les presses, podien descansar a les nits, i considerar-se persones, quan no es mereixen ni el nom d'animals.
El passat va ser molt injust i dur, però tampoc és un passat molt llunyà, els nostres avis van néixer en la postguerra. Hem de lluitar perquè aquella situació d'angoixa no es torni a repetir en un futur pròxim i defensar sempre els nostres pilars de la democràcia entre d'altres.
«Si volem entendre el present, preguntem-nos: I el passat?»
Ens situa a finals del 1939 i inicis del 1940, a la ciutat de Madrid.
Durant la major part de les escenes, la pel·lícula transcorre a la presó de les ventes, que en aquest cas era una presó únicament femenina.
Al llarg de la pel·lícula es mostra molt bé la situació que s'hi vivia en les presons, una situació desesperant. Totes les dones es trobaven tancades en unes «habitacions» petites on s'agrupaven per grups de set o vuit dones. Les tractaven com objectes, i si no fos perquè els familiars podien anar portant una mica de menjar o roba, es moririen de gana i de fàstic.
Durant un temps molt curt, els visitants de les presses podien entrar i a través de les barres de les habitacions podien parlar però sense mantenir cap tipus de relació física.
És una situació molt extremada, de moltíssima impotència, perquè saps que t'estan tractant com una merda, quan en realitat no has comés cap crim, l'únic que has fet ha estat tenir una opinió diferent, i això ja era motiu per condemnar-te a pena de mort.
Abans de decidir quina pena cauria a cada pressa, feien un «judici», si és que es pot dir així. Les dones presents i acusades, comptaven amb un advocat, que en teoria les hauria de defensar, però a les escenes de judicis, veiem clarament que l'advocat dóna ràpidament tota la raó al jueu, sense manifestar-se ni defensar la situació de les dones condemnades.
Veient això arribem a la conclusió que per molt que hi hagués advocat «defensor» de les presses, res no canviava, es continuava fent el que els falangistes volien.
Sense cap dubte tinc clar que no es complia cap dels tres pilars de la democràcia, tot el contrari. Sabem que en aquells anys hi havia dictadura, per tant no hi havia llibertat, no hi havia igualtat ni molt menys justícia.
Tothom havia d'opinar igual que el dictador, i si algú no hi estava d'acord i es manifestava, era portat immediatament a la presó i possiblement condemnat a mort. Aquest és el cas de la nostra protagonista, Ortensia Rodríguez. Ella no estava gens d'acord amb el sistema polític que hi havia, per tant donava la seva opinió tot sabent les conseqüències.
Sabem que no podien expressar-se amb llibertat (NO LLIBERTAT). Si eres falangista, de cap manera podies parlar amb un republicà, ni molt menys relacionar-te, era vergonyós (NO IGUALTAT). La situació més evident a la pel·lícula és la injustícia, la injustícia d'estar a la presó o mort sense cap motiu real, sense haver fet mal ni matat mai a ningú i estar acusat d'algun fet irreal, no comés (NO JUSTÍCIA)
Personalment penso que aquesta pel·lícula és forta en segons quines escenes, però és el que passava, fins i tot moltes vegades era molt pitjor.
No tinc molt clar com hagués actuat en la situació de la protagonista, possiblement en algun moment m'hagués empassat el meu orgull i hagués cedit a disculpar-me per salvar la meva vida, sobretot havent de cuidar d'una nena acabada de nàixer.
Per una altra banda penso que l'Ortensia fa el personatge d'una dona molt forta i valenta, i si no fos per gent de l'època així, potser encara continuaríem amb la dictadura. El nostre món evoluciona gràcies a persones així, persones amb orgull, que tenen la valentia d'enfrontar-se encara coneixent les conseqüències.
Realment perquè ens hem de disculpar per alguna cosa que ni hem fet? Per por?
És molt injust, sobretot pels innocents, però em costa d'entendre com els individus que mataven i maltractaven a les presses, podien descansar a les nits, i considerar-se persones, quan no es mereixen ni el nom d'animals.
El passat va ser molt injust i dur, però tampoc és un passat molt llunyà, els nostres avis van néixer en la postguerra. Hem de lluitar perquè aquella situació d'angoixa no es torni a repetir en un futur pròxim i defensar sempre els nostres pilars de la democràcia entre d'altres.
«Si volem entendre el present, preguntem-nos: I el passat?»
DECÀLEG:
-
Penso que s'haurien d'eliminar TOTES les fronteres, el món hauria de
ser més natural, perquè: Aquestes fronteres qui té dret a
determinar-les?
-
Tots som persones, si hi ha democràcia, s'hauria de notar més en
els tractes a tot el món, com diu José Mujica, la democràcia vol
dir que hi ha igualtat entre la població i els governadors, però el
que vivim actualment sembla una monarquia absoluta.
-
La JUSTICIA, és un dels pilars de la democràcia, però sincerament
la justicia està equivalentment repartida? O simplement hi ha llocs
on no existeix?
-
Les guerres no haurien d'existir, i una gran part de culpa la tenen
els països que fabriquen les armes.
-
Si el món estigués ben repartit, a ningú no li hauria de faltar
menjar ni un lloc on viure tranquil.
PREGUNTES
ALS POLÍTICS:
-
Creus que tothom està capacitat per exercir el càrrec de
presidència?
-
Si els sous dels presidents/polítics disminuis al necessàri per
viure bé, creus que el problema de la crisis es solucionaria en un
gran percentatge de la pobleció?
-
Creus que els grans caps de l'estat els hi importa gaire el problema
actual que es sofreix a Espanya?
-
Creus que s'haurien de donar oportuitats a persones més humils i amb
més interés per la vida dels ciutadans? (Altruistes)
-
Creus realment que a Espanya hi ha una democràcia pura on es té en
compte l'opinió de cada ciutadà a l'hora de prendre decisions
importants?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada