LA GUERRA A SÍRIA-ESTAT ISLAMIC

 

LA CRUA REALITAT

Síria actualment és un país, encara que no fa gaire que ho és. La major part es desèrtica, i amb reserves de petroli i gas natural importants, que van atraure a molts altres països amb interessos econòmics. Exactament contaven amb 1/3 de les reserves de tot el mon. Com que és una zona molt valuosa i situada en una zona molt interessant, sempre ha estat governada per diferents imperis passant per l'imperi Persa, Grec i Romà.

Finalment l'Islam construeix el seu propi imperi, l'imperi Otomà que va governar durant més de 600 anys, fins a la guerra civil.

Quan arriba la guerra civil, l'imperi Otomà es divideix en diferents parts: Siria, Irak, Arabia i Jordania. En aquest moment estaven en mans de l'imperi Otomà, i degut a que els francesos i britànics volen destrossar aquest imperi, els sobornen dient-lis que els hi prometen un país per a ells sols, la gran Aràbia, però és mentira, mai els hi donaran.

Siria, com ja sabem, està molt ben situada, i en aquells instants, sota control dels francesos.

Si ens centrem en Siria e Irak, veiem que cadascú tenen un governant. En el cas de Siria Al-Asad pare i a l'Iraq, Sadan Husein. Ara es quan es divideixen en «Prosiria» i «Pro-Iraq» i és quan es produeix la guerra freda.

Siria tenia una guerra interna, els musulmans es dividien en SUNITES i XIITES (el seu governant era xiita i els sunites eren la major part de la població).

Bàsicament es dividien en SUNITES i XIITES. Dins dels Xiïtes, trobem la major part dels Laics, i al Govern d'Al-Assad fill. Dins dels Sunites trobem Islamistes la major parts d'ells de l'anomenada «Oposició» que eren els que estaven en contra del govern, Islamistes radicals (Alcaeda, Isis).

Al-Asad pare mor, i el càrrec passa al seu fill. A l'any 2011, no fa gaire, es produeix la primavera àrab, degut a que la protesta demanant democràcia arriba a Siria, al seu governant, i Al-Asad fill respon utilitzant l'exèrcit (moren unes 1000 persones). Les morts i les guerres van augmentant fins que es produeix la guerra civil, probablement l'inici de la situació actual.

Actualment Al-Assad compta amb el suport de Russia, Iran i Xina (Paisos de l'orient), que estàn en contra de l'oposició, que són Estats Units, Turquia, França, G. Bretanya i Arabia Saudi.

Com a consequència de la nombrada Primavera Àrab, es van crear els grups d'islamistes radicals, que van posar a la majoria de la població en una situació de temor continua.

Podem veure exemples bastant actuals, com són l'amenaça dels dos periodistes nord-americans, amenaçats pels jijadistes.

Els radicals han destrossat la major part de Siria, i la seva intenció es causar por per poder dominar-los. Per aconseguir-ho graven vídeos de decapitacions, amenaçes, el que ara anomenem «La edad oscura».

Els pares de les víctimes asseguren que és terrible veure que els seus fills moriran d'una manera tan cruel, segurament la pitjor.

S'estan buscant solucions per combatre el radicalisme.

Barack Obama: «No olvidemos, nuestro alcance es largo y haremos justicia»

David Cameron: «Necesitamos paciencia, inteligencia y una visión completa para derrotar la amenaza extremista»

Personalment penso que encara que ara se li està donant molta importància degut als atemptats de París entre d'altres, aquesta situació passa des de fa molts anys, però abans no la imaginaven tant a prop nostre com ara. Sincerament ens causa por, molta por. És una situació dura i difícil d'assumir, però que vivim actualment.

Jo crec que tot el problema ve des de Siria. Siria es considerada Siria des de fa menys de 100 anys. Ha estat controlada per molts imperis, i finalment altres països Europeus van decidir les seves fronteres. Europa ha disenyat països sense pensar en la gent que hi vivia dins. Només ens importen els beneficis, i això comporta consequències.

Siria va atreure a molts països interessats, i actualment estem vivint les consequències.

És molt trist i difícil d'assumir, però és la crua realitat.